Avui fa 8 anys coneixíem la notícia del terratrèmol de la ciutat agermanada de Lorca. De seguida, suspeníem la campanya electoral i vam anar a visitar l’agrupación lorquina. Un any més tard, com alcalde, vaig poder transmetre físicament tota la solidaritat de Molins de Rei, en la visita que vaig fer a la Lorca a la setmana santa.

Avui fa 4 anys un militar espanyol patia un accident d’avió amb la trista notícia de la seva mort i suspeníem la campanya electoral.

I ahir vam ser coneixedors de la mort del nostra company Alfredo Pérez Rubalcaba i suspeníem la campanya i alhora reconvertíem l’acta d’avui en un homenatge a la seva persona.

Abans de continuar, agraïr a les formacions polítiques que ens han transmès les seves condoléncies. GRÀCIES.

MIREU, sabeu que tinc moltes propostes per explicar-vos tal i com estem fent tots els dies.

Que fa dies que en parlem i que a cada lloc que anem expliquem un nova proposta.

Perquè sabeu que tenim projecte i sabeu que tenim equip.

Però avui no parlaré de Molins de Rei. NO.

Avui parlaré de SOCIALISME i POLÍTICA, que és la millor manera de retre homenatge al company RUBALCABA.

Un Rubalcaba que també va ser atleta, com jo més tard.

I al qual m’agradava llegir en els seus articles sobre atletisme que feia els darrers anys en el diari EL PAÍS.

Vull retre un homenatge, al meu particular homenatge, que podria ser el de molts socialistes de la meva generació.

Sóc d’una generacióque va començar a conèixer l’actualitat política del país i aprendre a interpretar la vida, just amb la victòria socialista del 1982 i la posterior entrada a la Unió Europea.

Com us he explicat en més d’una ocasió, sóc socialista de bressol, de família. Van ser la meva germana i el pare que em van fer conèixer el socialisme.

Malgrat no milités i participés activament fins el 2003, quan de la ma de la Carme vaig formar part de la família socialista molinenca, vaig quedar impactat per un dia molt trist pel socialisme català: el dia de l’assassinat de l’Ernest Lluch. Quedava lluny, un altre dia que ens va impactar a tots: el de l’atemptat d’Hipercor.

I explico això, s’ha d’explicar això, perquè s’ha de recordar que en un temps en aquest país es matava pel pensament polític.

I no fa pas tant. Només a dos dies de les eleccions generals del 2008, es va assassinar a un company del país Basc: Isaias Carrasco. Llavors un company nostra, en Carles Pi, li va fer un poema.

Malson que va acabar el 20 d’octubre del 2011. I malgrat Rubalcaba sempre declarava que havia estat l’Estat de Dret, sabem que ell va ser una peça fonamental per aconseguir la fi del terrorisme.

Sóc d’una generacióque sovint els fills estudiàvem en la Universitat, aspecte que no havien fet els pares i que per fer-ho necessitàvem la solidaritat de l’Estat en forma de beca d’estudis.

Una universitat i igualtat de drets en la que va treballar fermament el company Rubalcaba, en la seva etapa de ministra d’educació.

Estima per la universitat que el va fer tornar a la seva vocació de docent universitari i que va mantenir fins el mateix dimecres al migdia. Avui podíem veure els seus alumnes emocionats i tenint un últim record pel seu professor, el seu professor de química orgànica.

Sóc d’una generacióque ha crescut en el creixement del nostre sistema autonòmic i que davant el repte de la crisi territorial del nostre país, s’identifica plenament amb les paraules del company Rubalcaba: “el reconeixement de la diversitat dins la unitat”.

Des  d’aquí li agraïm el seu compromís en pactar la declaració de Granada. Un pacte entre els nostres dos partits: el PSC i el PSOE.

En definitiva, Alfredo, aunque nos dijeras que no te debíamos nada y que eras tu que se lo debías todo al PSOE, déjame contradecirte en una ocasión y afirmar que SÍ, que te debemos MUCHO.

Y que por tanto, te decimos GRACIAS; GRACIAS POR TODO.

Ahora como musicaba uno de tus cantantes preferidos, Joan Manuel Serrat, poniendo letra al poeta Antonio Machado, cuando hablaba del:

“caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.”

Te decimos, que este último camino lo has iniciado demasiado pronto.

Y te deseamos buen viaje.

Sin dejar de pedirte que continues cuidando de tantos y tantos compañeros que ya no estan aquí, entre nosotros, como la compañera Carme Chacón.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*